Els mercats financers no es mouen de manera lineal. Igual que l’economia, avancen en cicles, alternant períodes de creixement, estabilitat i caiguda. Comprendre aquestes fases pot ajudar els inversors a prendre decisions més informades i a ajustar l’estratègia d’acord amb el moment del cicle.
Tot i que no es pot predir el futur, sí que es poden identificar tendències que històricament han afavorit determinades inversions en cada etapa econòmica.
A continuació es presenta una guia educativa i general sobre què sol funcionar millor en cada fase del cicle econòmic.
1. Fons del cicle (Trough): quan tot sembla anar malament
La fase de fons és el moment en què l’economia toca mínims: consum baix, atur elevat, inversió empresarial frenada i, sovint, un gran pessimisme als mercats. Però, paradoxalment, és també la fase que ofereix més oportunitats per a inversors pacients.
Què sol funcionar millor?
- Accions cíclices molt castigades: comerç minorista, automoció, viatges.
- Small caps: empreses petites amb gran potencial de revalorització.
- Immobiliari: especialment quan els tipus d’interès comencen a baixar.
- Renda variable en general: és el punt de partida de molts mercats alcistes.
Per què?
Els preus són baixos i els inversors anticipen la recuperació abans que arribi a l’economia real.
2. Recuperació: l’economia es refà
En aquesta fase, el creixement torna progressivament. Augmenta la confiança, les empreses comencen a invertir i els consumidors tornen a gastar. Els resultats empresarials milloren i el mercat s’estabilitza.
Inversions habitualment favorables
- Accions cíclices: retail, banca, tecnologia inicial.
- Indústria i construcció: augment de projectes i inversions.
- Matèries primeres: el repunt de la demanda impulsa els preus.
Per què?
Els sectors vinculats al consum i a la inversió empresarial solen reaccionar ràpidament a la millora econòmica.
3. Expansió: creixement fort i estabilitat
És la fase més llarga i estable del cicle. L’economia creix a ritmes saludables, l’atur baixa, els beneficis empresarials augmenten i el crèdit flueix.
Actius que solen destacar
- Tecnologia i sectors innovadors.
- Accions de qualitat i de creixement.
- Mercats emergents: afavorits per un entorn global positiu.
- Immobiliari comercial, si els tipus d’interès no pugen massa.
Per què?
La confiança és elevada i les inversions empresarials amplien la capacitat de creixement a llarg termini.
4. Contracció: quan el cicle s’esgota
Arriba el punt en què la inflació puja, els tipus d’interès s’incrementen i el consum es debilita. Les empreses veuen com els beneficis s’estanquen i els mercats comencen a mostrar volatilitat.
Actius més defensius
- Sectors defensius: salut, alimentació, serveis bàsics (aigua, llum, gas).
- Accions amb dividend estable: empreses que generen fluxos constants.
- Bons del govern: especialment atractius si els tipus comencen a baixar.
- Metalls preciosos (or): valor refugi davant incertesa.
Per què?
Aquestes inversions solen ser més resistents a la caiguda de la demanda.
Conclusió
Cada fase del cicle econòmic presenta oportunitats i riscos. No es tracta d’endevinar exactament on som, sinó de tenir una estratègia flexible que pugui adaptar-se a un entorn canviant.
La clau és:
- Conèixer les característiques de cada fase.
- Diversificar adequadament.
- Mantenir una visió a llarg termini.
